Deixeu-me començar amb la persona que va inspirar aquest article. Raquel Izaguirre, fundadora de LaveuLavoz, ha estat a la meva llista personal de “persones favorites” des que vaig treballar amb ella en la millora de la meva pròpia veu, pels volts de 2009. Ja la vaig esmentar en un anterior article meu, per ser una gran entrenadora vocal a més d’una dona poderosa, intuïtiva i gran professional.
Aquesta setmana vaig compartir un cafè amb la Raquel. Feia molt que no ens vèiem, així que vam començar la trobada posant-nos al dia de tot el que la vida moderna té per a oferir a les dones treballadores. Sarcasme admès, no perdem el fil. Finalment ens vam posar a xerrar de feina.
La Raquel porta molt més temps que jo al camí de la “formació i entrenament de les habilitats comunicatives”, així que m’interessava molt conèixer la seva experiència de l’última dècada. La meva pregunta principal era si ella sentia que, com a país o societat, a Espanya havíem millorat el nostre interès per comunicar millor, especialment en els entorns empresarials. La meva pròpia impressió era que no, però volia escoltar l’opinió sincera d’una veterana.
La seva resposta va ser descoratjadora, de fet. Segons la seva experiència, la nostra cultura persisteix a no donar suficient importància a comunicar de forma eficient i amb un mínim de qualitat. Descoratjador, sí, encara que per descomptat també pot veure’s com una gran oportunitat de millora.
Mentre xerràvem ens preguntàvem, no obstant, si aquesta persistència es devia al fet que els anomenats “coach de comunicació” o “entrenadors d’habilitats comunicatives” estem fallant en el nostre propòsit de pujar el nivell del país pel què fa a la comunicació en públic. Podria ser que els professionals del sector tinguéssim alguna responsabilitat en tot això.
Però també podria ser que en general, en aquest país, la preparació i execució dels actes de comunicació en públic –sigui una conferència, una reunió d’equip o una oportunitat de venda amb clients- continuen sent un tema d’ “últim minut”, un tema de “bah, còpia això de l’última presentació, canvia la data i llestos, total quina importància te”, o un tema de “que ho faci aquest, que se li dóna bé fer el graciós en l’escenari”.
Per a dir-ho clarament: jo mateixa soc testimoni que, com a resultat d’aquesta devaluació general de la “comunicació eficient i de qualitat” com un actiu, tots nosaltres continuem assistint a conferències pèssimament preparades i presentades en infinitat de congressos per tot el país, i tots nosaltres continuem patint reunions d’empresa ineficients en les quals no és ni fàcil ni ràpid “captar” el tema. Any rere any, i porto en el món empresarial més de 20 anys ja, ens continuem trobant els “mateixos i entranyables errors en la comunicació en públic”.
Així les coses, una pregunta interessant potser és quin és el preu que paguem per no prendre’ns seriosament la nostra comunicació en públic. A mi em sembla que, en general, no som conscients de quant està en joc cada vegada que sortim de la nostra oficina i parlem a uns altres en nom de la nostra empresa o institució. Em sembla també que no avaluem bé el fet que, si no apostem per la qualitat i l’eficiència en la nostra comunicació, estarem perdent bones oportunitats. L’atenció és un recurs escàs, avui dia. La paciència també. Pensin sinó en les generacions que estan creixent.
O potser una pregunta una mica més dura: és possible que, com a societat, estiguem perdent l’oportunitat d’adquirir una sèrie d’habilitats i coneixements molt rellevants en aquest segle i especialment en el món dels negocis? La competència és ferotge en qualsevol mercat, estaran d’acord, i els nostres missatges necessiten trobar formes efectives de destacar entre els altres missatges. Semblaria que aprendre a comunicar-nos millor ja no és una opció. S’està convertint en una necessitat a les nostres carreres professionals, sinó a les nostres vides, directament.
La bona notícia és que, igual que Raquel o jo mateixa, la ciutat de Barcelona i tot el país compten amb professionals de la comunicació en públic altament qualificats, que podran ajudar-lo a adquirir, al seu propi ritme, aquestes habilitats tan rellevants per al segle XXI.
I una altra notícia encara millor és que tots aquests experts en comunicació, cadascun des del seu propi mètode i enfocament, estan llestos i amb ganes d’ajudar-los. Perquè compartim la passió per a formar a qualsevol que aspiri a aconseguir metes més altes en les seves habilitats comunicatives, convençuts que això repercutirà positivament en la seva professió. Així que aquest article d’avui és una invitació per a tots vostès al fet que es (pre)ocupin sobre la manera en què comuniquen de portes cap enfora. Facin que sigui un punt rellevant en la seva formació contínua, perquè els asseguro que serà una inversió que sempre els donarà bon retorn.