La complexitat actual te el potencial d’un canvi positiu sense precedents. En molts aspectes, podrem transformar la humanitat perquè sigui finalment més humana.
Una d’aquestes llavors de canvi és el moviment global cap a l’energia de el cor. Vinc observant aquest viratge des de fa temps i en gent molt diversa. Són molt bones notícies, fins i tot en la seva forma encara potencial.
Per començar, vull portar-vos al Caire, on just abans del confinament de març vaig ser convidada a un congrés econòmic de dones i vaig experimentar la meva particular mostra d’aquest gir creixent cap a una vida amb més cor.
Ja vaig explicar, en un article previ, que allí es respirava un veritable canvi de paradigma. Va ser molt revelador: amb cada ponent, celebràvem no només el seu èxit personal sinó també l’impacte positiu que el seu projecte generava en la comunitat. L’energia dell grup era una suma poderosíssima de propòsits individuals perfectament trabats en una tela de bé comú. L’èxit personal convivia de manera natural amb l’èxit col·lectiu. Un no podia ser sense l’altre.
Aquesta energia que vaig experimentar a Egipte és la mateixa que mou ara a tantes persones que ja no volen viure una vida desconnectada dels somnis de la seva ànima. Des de fa dècades, hi ha signes evidents que una vida així ens fa massa mal -vegeu sinó les constants crisis de reinvenció personal i professional de les que tots som testimonis. Molts estan dient prou i estan prenent decisions.
Al congrés vaig ser ponent a la sessió “Desbloqueja la confiança en tu mateix i mostra’t amb autenticitat”. Vaig compartir 3 aprenentatges del meu particular viatge cap a l’autenticitat. Amb amor i honestedat, són els que em van semblar adequats tot i saber que cadascú té el seu propi camí. Aquí estan.
Primer: tots naixem magnificents. M’encanta aquesta paraula, que vaig conèixer no fa gaire. Com vaig dir a la xerrada, ‘magnificent’ és una paraula que t’omple la boca de sensacions bones i poderoses. Naixem magnificents, però a cop de vida ens anem oblidant d’aquesta magnificència i ens desconnectem cada dia una mica més de l’autenticitat del nostre cor. En casos molt greus d’oblit, fins i tot arribem a creure que hi ha alguna cosa dolenta en nosaltres: quelcom del nostre cos, o la nostra intel·ligència insuficient, o la nostra forma de veure el món …. No continuo.
El que vaig compartir a la sala és que no, que no hi ha res dolent en nosaltres. Que naixem magnificents, que això resideix al nostre interior i que podem anar a recuperar-ho quan sigui el moment. Recuperar aquesta magnificència és, a més, un camí que sens dubte et portarà també a la teva autenticitat, un camí que comença quan t’atreveixes a anar a buscar el teu veritable tresor. Endevines on està guardat?
Segon: les teves circumstàncies no defineixen qui ets. Tants de nosaltres hem tingut vides més aviat doloroses, de les que potser encara ens estiguem recomponent a poc a poc. Sé de primera mà que són enormes les temptacions de posar-se en mode víctima i que vagin passant els anys i les teràpies. Sé del perill de quedar-se atrapat en el discurs d’una vida difícil i abonar-se així al cinisme o l’amargor del quant ens ha costat sobreviure. Per això també sé com és d’important recordar que no són les circumstàncies les que defineixen la nostra essència.
Jo no sóc els meus pensaments; jo no sóc les meves circumstàncies. Les circumstàncies ens faran més forts o més febles; ens posaran les coses difícils o fàcils; ens obriran el cor o ens el tancaran amb pany i clau. Però nosaltres som molt més enllà i molt per sobre de les nostres circumstàncies.
Repetim-nos-ho cada vegada que mosseguem la pols de la negativitat. Amb esperit compassiu i coratge, podem transcendir el passat i renéixer en l’alegria genuïna d’estar viu. Els savis de tots els temps ja ens adverteixen: “allà on poses la teva atenció, allà va l’energia i això és el que creixerà”. On vols posar la teva energia?
Tercer: emprendre el camí de el cor no té marxa enrere. Constantment comprovo que, si algú comença el seu propi viatge de l’heroi, que no és altre que el viatge cap a la pròpia essència, és difícil ja que s’aturi. Per descomptat, es desviarà de la ruta, experimentarà aturades desesperants, patirà sovint allò del “un pas endavant i dos enrere”. I pot ser que el viatge li prengui tota una vida, perquè com sempre diu un bon amic, “encara no som Buda”. Però en l’aventura de saber qui sóc i com puc viure la meva vida amb sentit, un comença i no sap quan s’acaba.
I ¿no és molt millor així? Filosofia Kaizen aplicada a la millora contínua d’un mateix. A més, el camí del cor sol convertir-se en un camí de curació, fins i tot per a aquells amb vides plàcides que segur també tindran ferides que curar. Si tot va bé, si aconseguim vèncer pors i dracs, i trobar el tresor que és la nostra pròpia essència, la curació ens haurà portat des d’un lloc anomenat Por a un lloc anomenat Amor. Qui de nosaltres no voldria embarcar-se en un viatge així?
I aquí van quedar els 3 aprenentatges sobre mostrar-te al món amb la teva pròpia veu: recordar que naixem magnificents, que som molt més del que les nostres circumstàncies descriuen i que podem emprendre confiats el nostre propi viatge de l’heroi.
Acabo: sens dubte, la ment és meravellosa, però sola no podrà amb els desafiaments de la complexitat que ens envolta. Cal recuperar l’equilibri de forces. Potser per això tantes persones s’estan transformant per abraçar també l’energia del cor.
Amb respecte per tots els camins, i més enllà de les incerteses del moment actual, ens cal quanta més gent feliç millor. Persones que ja no tinguin por de ser, viure i mostrar-se des de la seva autenticitat.
Com deia Wayne Dyer en la pel·lícula El canvi, “no moris amb la teva música dins teu”. Aquest potser és el moment que ens brinda la vida per començar a escoltar amb més atenció aquesta música i atrevir-nos amb uns primers passos de ball al seu so.