Els que heu anat seguint els meus articles, sabeu que al 2019 vaig escriure molt sobre la comunicació compassiva. Vaig compartir les meves reflexions sobre el poder de les paraules boniques, sobre el miracle curatiu que exerceix la veu humana, sobre la importància del silenci per comunicar primer amb nosaltres mateixos, sobre apreciar la comunicació com un acte de generositat i finalment sobre aquestes converses difícils que tots enfrontem sovint.
Fent retrospectiva, veig que em vaig endinsar en diversos dels aspectes que conformen la comunicació compassiva, però que fins avui no he aprofundit específicament en el que significa la compassió ni en per què hauríem de portar-la a primer pla, deixant que prengui les regnes de la nostra comunicació.
Ha arribat el moment de fer-ho. Com a humanitat, vivim temps de molt dolor, por i incertesa. Sense descartar altres emocions més positives que també conviuen amb tot això, vull compartir les meravelles de la compassió i aportar un xic de llum a com comunicar-nos en moments de tant patiment propi i aliè.
Comencem per la seva etimologia llatina, que en aquest cas ho deixa clar a la primera: cum (junts) i patior (patir). La compassió és, essencialment, la participació al patiment de l’altre.
Però que ningú s’espanti abans d’hora: no es tracta d’un sentiment de pena que va de dalt a baix, com en el “sentir pena per algú a qui consideres d’alguna manera inferior”. No parlem de pena. Parlem d’una comunió íntima, i molt difícil, amb un dolor que no sorgeix com a propi però que, si s’accepta i es recorre, condueix a una unitat molt més profunda i pura que qualsevol altre sentiment que uneix als humans. Déu n’hi do.
La compassió és, doncs, la manifestació d’un tipus incondicional d’amor que estructuralment no pot demanar res a canvi. Segurament per això ens ha de resultar tan difícil d’experimentar, acostumats com estem a buscar-li el rendiment a tota interacció humana.
El tercer aspecte que conté la compassió, i que em sembla importantíssim compartir, és que funciona com a peça clau per a una autèntica comunió no només de patiment, sinó també, i, sobretot, d’alegria vital i entusiasme.
M’aturo un moment en aquesta idea, ja que té rellevància en la comunicació compassiva.
Penso que, per a la majoria de nosaltres, associar patiment i alegria requerirà d’una maduresa que potser no hàgim encara conquerit. Reconec que és just en aquesta intersecció complexa quan se’ns demana un molt de confiança en la vida. No passa res, tot al seu temps i cadascú arriba quan arriba a la comprensió d’aquesta idea.
Deixeu que, per explicar-ho millor, em serveixi de les belles paraules de Thich Nhat Hanh, doncs crec que ho explica de manera simple i bella:
“Intentem eludir el patiment, però patir és útil. Necessitem patir. Escoltem-nos i comprenguem que la compassió i l’amor veritables neixen del nostre patiment. És d’aquí d’on naixerà l’amor, i de seguida patirem menys. Quan patim menys i sentim compassió per nosaltres mateixos, entenem més fàcilment el patiment d’una altra persona i el del món. Si sabem com ocupar-nos del patiment, sabrem tenir cura de la felicitat. Patiment i felicitat van sempre de la mà. Per créixer, el lotus ha de fer arrels al fang. ”
El que ens diu aquest gran expert en el vincle entre comunicació i felicitat, és que a menys que escoltem i acceptem primer el nostre propi patiment, serem incapaços d’ajudar als altres. Com haureu sentit moltes vegades, la compassió veritable comença per un mateix.
Precisament aquí hi ha la clau de la transformació cap a la comunicació compassiva que tant necessitem en aquests moments de canvi profund. Perquè la màgia és que, a partir del moment en què som capaços de connectar amb el nostre propi patiment i comprendre’l, la nostra comunicació amb nosaltres mateixos es transformarà.
I llavors serà només una qüestió de temps que la nostra comunicació amb els altres també es transformi: es basarà sobretot en el desig d’entendre a l’altre, en lloc de centrar-se en el desig de demostrar que tenim raó.
De debò creieu que avui, primavera de 2020, amb el que TOTS estem vivint, té cap sentit voler tenir raó?
Quan comuniquem amb l’altre des de la compassió veritable, la nostra única intenció serà ajudar. Convindreu amb mi que ara mateix necessitem molt d’aquest esperit d’ajuda, del què afortunadament ja estem rebent grans mostres.
Ara toca donar-nos suport i comprensió, cadascun des del lloc que pugui; entenent el patiment de l’altre i, sense sentiment de superioritat que valgui, oferint una comunicació veritablement humana que pugui connectar-nos primer, i, sobretot, de cor a cor.
La comunicació compassiva té components específics i interessants que podem anar descobrint. Espero compartir-ho en propers articles.
Per ara, als qui vulgueu aprofundir sobre el gran poder transformador de la comunicació compassiva, us recomano 3 recursos que per a mi són font d’inspiració constant: Make Work More Human (iniciativa de Renée Smith), Awakening Compassion at Work (llibre i lloc web amb propostes útils per a les organitzacions) i per descomptat, el meu estimat Thich Nhat Hanh amb els seus llibres i tota la seva tasca.
A cuidar-se molt i una forta abraçada a tots!