La primera frase en el meu lloc web diu: “t’ajudo a construir el missatge correcte i a comunicar-lo des de la teva autenticitat”. La vaig canviar fa poc per a donar-li al terme “autenticitat” un paper central, després d’observar que moltes de les persones i empreses a les quals assessoro semblaven compartir un desig creixent de trobar la seva pròpia veu i comunicar des d’ella. Ho il·lustro amb quatre històries (els noms són ficticis).
Marta és una dona destinada a l’èxit: jove i brillant, educada a les millors universitats i construint una carrera prometedora. I així i tot, em demana si puc ajudar-la a enfocar i comunicar el seu propòsit veritable a la vida, perquè sent com si faltés alguna cosa important. Durant les nostres sessions, ella comparteix aquest sentiment de no estar essent completament ella a la seva feina actual i com això impedeix l’expressió de la seva autenticitat i vol fer-hi alguna cosa. Encara no té els trenta, però ja està determinada a no viure una vida en la qual no pugui ser ella mateixa i expressar-se com a tal. Touché…
(Nota: aquests joves d’avui, crec que tenim algunes coses que aprendre d’ells!).
O el cas del Juli, que s’està “barallant” amb dissenyadors i copywriters perquè vol que la seva marca comuniqui missatges autèntics, relacionats amb el negoci, però sobretot amb els seus valors més personals. Em demana ajuda perquè està cansat de la comunicació fictícia i desconnectada del que ell realment vol comunicar al món amb la seva marca. Ell vol expressar la seva visió i el seu desig d’aportar autèntic valor als consumidors.
Laura, una doctora i investigadora de gran prestigi internacional, em contacta buscant ajuda per a una xerrada que ha de preparar molt bé, però la nostra amistat està creixent així que les sessions es tornen més personals. Ella també és jove i brillant, ha construït una carrera impecable i pot créixer sense límits en el seu camp de recerca, i no obstant això comparteix amb mi la seva preocupació per viure un propòsit més alt des d’on ajudar veritablement els altres. Sent que el seu autèntic jo no s’expressarà en el seu màxim potencial fins que no realitzi aquest propòsit. I aquí treu el cap de nou l’autenticitat, clamant perquè li fem cas.
També pot prendre formes més simples i divertides, com en la història del Marc, que em va cridar després d’haver fet la presentació que havíem preparat junts i em va dir “Irene, va anar molt bé, ho vaig gaudir, vaig posar en pràctica moltes de les coses que vam practicar, però al final li vaig posar els meus propis tocs, ja em coneixes…”. Fantàstic! M’encanta quan les persones senten la llibertat de comunicar des de la seva pròpia forma de ser. L’autenticitat és una de les millors estratègies per a connectar de forma directa amb l’audiència.
La idea rellevant del meu text és aquesta percepció que la majoria de les persones amb les quals treballo semblen haver-se posat d’acord per a iniciar la seva pròpia croada a favor de l’autenticitat, i que aquest acord està prenent una dimensió que transcendeix el particular per a créixer cap al global. I per a mi això són bones notícies que cal compartir. No entraré aquí en l’anàlisi del per què això està passant.
Deixeu-me recordar aquí les paraules precises de E.E. Cummings sobre el coratge de ser un mateix i com pot resultar de difícil: “Ser ningú més que tu mateix -en un món que fa tot el possible, dia i nit, perquè siguis qualsevol altre- significa lliurar la batalla més dura que qualsevol ésser humà hagi de lliurar mai”. Uf! Crec que el fet que més i més persones estiguin trobant el coratge per a començar aquesta batalla és molt inspirador.
Aprofundim una mica en el significat de ser autèntic. Jo sóc “vella escola” en moltes coses, com quan vull comprendre bé un concepte i visito diccionaris en paper i digitals en diferents idiomes per a tenir un significat més holístic del terme. Aquesta vegada la tasca va ser fàcil: l’autenticitat és la qualitat de ser autèntic, i això és així per als diccionaris en anglès, castellà, català i italià que vaig consultar.
Així doncs, la definició d’autenticitat està en l’adjectiu “autèntic”: del llatí tardà authentĭcus, i aquest del grec authentikós, que significa “amb autoritat” i deriva al seu torn de authéntēs, “capaç d’actuar per si mateix, l’amo absolut”.
Això es posa interessant, no creieu? L’amo absolut. Crec que ens agrada la idea. Però entenguem-la bé.
En entrades més modernes, els diferents diccionaris estan d’acord a definir “autèntic” com “no fals”, o també “consistent amb si mateix, que apareix tal com és”. No obstant això, el diccionari català inclou una definició filosòfica que adoro i que aquí ens ve perfecta: “terme aplicat per alguns filòsofs a l’existència humana per a designar el caràcter d’una persona quan aquesta esdevé allò que és veritable i radicalment”.
Estic meravellada! Aquí està, on sempre va estar. Perquè per descomptat, els filòsofs grecs ja ho sabien: ser autèntic és sobretot expressar l’autoritat que ve de dins d’un mateix, de ser qui ets radical i veritablement. Touché de nou…
Compartiré una mica més, encara que pugui pecar d’obvi: l’autenticitat comença per conèixer-te a tu mateix tan bé com puguis. Conèixer la teva pròpia diferència, la teva pròpia diversitat, i acceptar-la completament de manera que puguis oferir-la al món sense inseguretats innecessàries.
És clar que soc conscient que trobar i expressar lliurement aquesta veu interior que et fa absolutament únic en el món no és gens fàcil per al 99% de les persones. Existeix aquest 1% que va néixer amb la capacitat de passejar-se per la vida sense importar-los per a res el que pensin els altres. La resta de nosaltres, siguem honestos, fem el que podem mentre creixem i avancem per un camí que pot ser tortuós. O almenys, això em sembla cert per als carrosses com jo. Els joves d’avui ho tenen més clar, segons observo.
Entrant en terrenys una mica personals, no va ser diferent per a mi, sent part com soc d’aquest 99% d’ànimes esperançades. La bona notícia: com en qualsevol viatge de l’heroi que es preï, també jo vaig comptar amb fades, mentors i savis que em van ajudar. En realitat en el meu cas va ser una dona sàvia, la Dra. Ester Torrella, qui fa alguns anys em va posar en la senda de trobar la meva pròpia autenticitat. Ella em va convidar primer a contactar amb el coneixement ancestral de les 4 tipologies i després a començar a entendre on se suportava la meva singularitat i quin era realment el meu punt de partida a la vida.
Els seus coneixements i treball en aquest àmbit són enormes. Així que sento un gran agraïment per la possibilitat que tinc, des de fa gairebé 10 anys, de compartir amb ella els avanços continus sobre autenticitat, singularitats i diversitat que després podem traspassar a uns altres de manera que puguin també ells expressar el seu propi potencial al màxim. Trobareu més informació sobre aquest tema i com l’apliquem a la salut, l’educació i la comunicació al lloc web de la nostra associació “Un punt de partida”.
Per acabar: com per a mi i per a moltes de les persones a les quals assessoro, començar la teva pròpia croada per l’autenticitat significa iniciar un viatge a llarg termini que estarà ple de tresors i perills. Però no defalleixis. No estàs sol, perquè ja veus que molts estan prenent els mateixos passos que tu per a ser qui realment són. I com va escriure meravellosament Marianne Williamson: “…quan ens alliberem de la nostra pròpia por, la nostra presència automàticament allibera als altres”.
Temps al temps. I et desitjo el millor per al teu viatge!